[versió de butxaca]

dimecres, de desembre 27, 2006

Ni puny-etèria ideia, nens!

Per en Marc Charles.

Sempre he estat un extrem i suprem big bang desastrós a l’hora de fer veure que domino una situació o un àmbit o una conversa o d’altres coses per l’estil, siguin domables o no. Vull dir que de la gran majoria d’àmbits de la vida no en tinc ni puta idea. Potser sí que en sé alguna cosa de còmics, llibres, flims i d’altres flipades per l’estil, però de la vida, ni puta idea. Em repeteixo, ho sé, em repeteixo. Per això, quan el Hippie em va demanar una llista dels millors discos, segons el meu parer, del present any -que s’acabi ja!-, doncs, ni puny-etèria ideia, nens! No és que no segueixi l’actualitat, més o menys, però és que estic, encara, molt penjat de la música d’abantes que nasquérem, i, per tant, aconsellar coses de l’any sis –no s’ha acabat?- m’és força difícil. Hagués preferit donar algun consell sobre la paternitat, els veïns, la feina o alguna cosa seriosa de la qual sí que no en sé re de re. Només per fer-me veure us diria: “Sí, sí, els nadons, ja se sap, canvien molt cada dia…” o “Als veïns ni aigua, ara, la del tercer, la del tanga de tigressa, puja un dia a demanar-li sal…” o “A la feina fes-te l’orni o fes-te un trepa, perquè sinó…” Em contradic: hauria de saber més coses sobre els intangibles musicals que sobre la vida quotidiana. Què hi farem! En el fons jo sóc un classicot. Hi ha un parell de discos editats aquest any que em semblen imprescindibles: u) Modern Times de Bob Dylan i dos) A Hundred Highways (American V) de Johnny Cash. El primer perquè em sembla un dels millors treballs d’en Dylan, hiperactiu tot i tenir ja una certa edat. I el segon perquè és una meravella: es tracta del llegat d’un home trencat, a punt de morir, però compromès amb la seva música fins al final. Dues obres mestres de dos creadors, ja, clàssics. Per cert, el disc tres) Orphans. Brawlers, Bawlers & Bastards de Tom Waits, tot i que ha aparegut fa poc i que l’estic escoltant ara, l’hi poso també perquè és un clàssic nou i punt. Cal ressenyar que el disc quatre) La manera més salvatge d’Enric Casasses & Pascal Comelade és la plasmació d’una relació musicopoètica –música i poesia no són el mateix?- que fa anys que els uneix en directe i en viu. Cal destacar-ne la versió de Cortina firmada de Robert Wyatt i la intensitat vital que respira la gravació per tots els seus porus. Dels grups d’ara en segueixo molt pocs, per no dir que no vigilo gaire què em descarrego de la burra. Cada dia no pot ser festa! Veja’m: el disc cinc) The life pursuit de Belle & Sebastian és un colossal monument a la vida naïf i un retorn a la sonoritat d’aquelles obres que ens van captivar al final dels 90, com If you’re feeling sinister o Boy with the arab strap. Els que tampoc semblen que tenen ganes de retirar-se són els Sonic Youth que amb l’edició del disc sis) Rather ripped han superat, d’una punyetera vegada, l’enfonsament de les torres bessones. Sí, els novaiorquesos sempre sonen igual, però mai em cansen. El disc set) Mr. Beast de Mogwai és pura dinamita post-rock que mescla moments de gran contundència elèctrica amb d’altres paisatges sonors més calmats però igualment intensos. M’agraden més que els Tortoise fent de banda d’acompanyament a The brave and the hold de Bonnie “Prince” Billy, l’autor del disc vuit) The letting go, el qual em segueix fascinant com el dia que vaig descobrir el sensacional I see a darkness. El disc nou) You In Reverse de Built To Spill és rock autèntic sota l’auspici dels millors Neil Young & Crazy Horse. I per enllestir aquest Top Ten d’estar per casa, el disc deu) Failing songs de Matt Elliott és una obra malecònyicament exquisida. I ja està! Em deixo moltes coses d’aquest any al sac: Daniel Johnston, Lambchop, The Drones, Calexico, Dominique A, 12twelve, Roger Mas, Caetano Veloso, Espers, Gallon Drunk, Jaume Sisa, Francisco Nixon, Gnarls Barkley, Josele Santiago, Tarántula, Isobel Campbell & Mark Lanegan, Jolie Holland, Yo la tengo, Mojave 3, i un llarg etcètera disponible a les alforges de la mula. Ja ho sabeu: si m’heu de demanar consell és possible que la meva resposta sigui del tot evident. Salut, nens!