[versió de butxaca]

diumenge, de setembre 17, 2006

Els processos creatius


L’interès dels processos creatius és nul. Quina necessitat hi ha d’explicar-se en públic i en prosa sobre allò que ja està fet? Deu ser que els creadors tenen por que no s’entengui allò que fan. Parlar sobre la revolta creadora des de la poltrona és un acte còmode. Des de quan una revolta ha estat còmoda? Allò que importa és el resultat. El camí per arribar-hi forma part d’un mateix i no li fa cap falta explicar-se. Algú dóna explicacions de per què menja i caga o dorm i somnia? L’interès pels processos destructius és pura xafarderia i l’exaltació dels processos autodestructius és puta mitomania, però, almenys, són més divertits i entretinguts que la xerrameca exaltada sobre tants perquès. Si vivim perquè sí i morim perquè també, llavors, per què tanta explicació buida de tanta poqueta cosa com els processos creatius? Visca allò creat i mori el peu de pàgina!