[versió de butxaca]

diumenge, de setembre 17, 2006

Els processos creatius


L’interès dels processos creatius és nul. Quina necessitat hi ha d’explicar-se en públic i en prosa sobre allò que ja està fet? Deu ser que els creadors tenen por que no s’entengui allò que fan. Parlar sobre la revolta creadora des de la poltrona és un acte còmode. Des de quan una revolta ha estat còmoda? Allò que importa és el resultat. El camí per arribar-hi forma part d’un mateix i no li fa cap falta explicar-se. Algú dóna explicacions de per què menja i caga o dorm i somnia? L’interès pels processos destructius és pura xafarderia i l’exaltació dels processos autodestructius és puta mitomania, però, almenys, són més divertits i entretinguts que la xerrameca exaltada sobre tants perquès. Si vivim perquè sí i morim perquè també, llavors, per què tanta explicació buida de tanta poqueta cosa com els processos creatius? Visca allò creat i mori el peu de pàgina!

diumenge, de setembre 10, 2006

Peça espontània




PEÇA ESPONTÀNIA SOBRE ELS “50” A AMÈRICA(1), gregory corso


Bomba dècada
Mare dècada
Adéu valors dècada
Dulles(2) vol ser el Senyor dècada
Marx Freud Einstein dècada


Dècada de la sopa congelada
Dècada del groc rosa cartoixa(3) negra
Dècada de Sant McCarthy
Dècada dels homosexuals orgullosos
Dècada del Mig-Oest Dadà
Dècada de la Plaça Beat
Dècada de la Plaça Beat
Dècada del càncer


Dècada encongida(4) pel Senyor Portamonedes
Televisió hometristesa dècada
Dècada emmalaltida pels comediants
Assegurança or avió explosió dècada
Dècada amb la guàrdia de Harvard dempeus
Time dècada
Dècada que ha repetit com l’eco els plors dels “30”
Marihuana dècada



(1) Sinclair Beiles, William Burroughs, Gregory Corso, Brion Gysin, Minutes to go. Beach books, texts & documents, 1968, pàg. 32.
(2) L’any 1953, Allen Welsh Dulles va esdevenir el primer civil que es convertia en director de la CIA. Per altra part, de l’any 1953 fins el 1959, John Foster Dulles va ser Secretari d’Estat sota el mandat del President Eisenhower. Els dos són figures destacades de la dècada dels cinquanta, però no sé quin dels dos és el que esmenta Corso. Fins i tot, pot ser que no sigui cap d’aquests dos prohoms de l’Amèrica de la Guerra Freda.
(3) No he trobat aquest mot en els diccionaris ni a l’Enciclopèdia Britànica. Ara bé, la paraula francesa “chartreuse” s’hi assembla força. La llatinització d’aquest topònim és “cartoixa”. Segons l’IEC, “Monestir dels religiosos de l’orde de sant Bru”.
(4) Tampoc he trobat l’arrel verbal de l’adjectiu/participi “crinched”, tot i que el verb que més s’hi assembla és “cringe” (encongir-se).

Cut-up




MINUTES TO GO, Brion Gysin
[fragment]


Escull un llibre qualsevol llibre esmicola’l
esmicola
prosa
poemes
diaris
revistes
la bíblia
el corà
el llibre de moroni
la-tzu
confuci
el bhagavad gita
qualsevol cosa
cartes
correspondència mercantil
empalma
totes les paraules


Sinclair Beiles, William Burroughs, Gregory Corso, Brion Gysin, Minutes to go. Beach books, texts & documents, 1968, pàg. 4. Exemplar enviat i regalat pel Mossèn Xemeneia "en reconeixement de la tasca bitòfila, bitòloga, bitificativa i bitificable" (es refereix al prozine undergrau dards alls folls), i distribuït per City Lights Books, 1572 Grant Avenue, San Francisco, California 94133.

divendres, de setembre 01, 2006

mut (-is)





si amb la llengua no
has recorregut
la senda de cap
lloc inconegut,
què fas parat sol
al marge caigut
sense dona deu
i espermaperdut?