[versió de butxaca]

dimecres, d’agost 23, 2006

In memoriam Sebastià Roure, 2




el vell arbre ha mort.
lloem-lo com home,
tan sols com un home,
però també com rei:
llarga vida al roure!
llarga vida al roure!
llarga vida al roure!

el vell arbre ha mort.





A Sebastià Roure.

Sobre la mesa azul
un libro abierto,
estrella roja
que alumbra en la noche desierta
de los sueños interrumpidos.
Tu alta copa roza el firmamento
y extiende en el techo de mi alcoba
la sábana de las constelaciones.
Roure, bad change europe.


Rafael Cruz