[versió de butxaca]

diumenge, d’agost 20, 2006

arkham asylum



maquinària a punt
flors de bilis en boca
mal intracranial
entre lliris m’adormo
electroxocs vermells
cap al consol del zero
un cop de descontrol
adopto estranyes llengües
torrefacte cervell
em faig la manicura
fermento els meus humors
des de la galeria
comença l’últim vals
sens escenografia
nits de ferro colat
l’ídol negre m’espia
diuen que rimbaud viu
oh parís de llum negra
els déus m’han tornat foll
pentotal per la vena
t’ajeus al meu costat
no·t voldria pas perdre
ets el millor de tot
la neu sobre les illes
en mishima ha trucat
també he llegit la premsa
no res que ja sabés
les esfinxs em vigilen
no tinc por de la mort
en el fons m’idolatra
em cremen a foc lent
m’escurcen les patilles
m’han tallat els cabells
m’han barrotat les barres
fum visceral del cap
cendres a can xamfaina
ningú pot remuntar
el no-res de l’abisme
sinó és amb un somrís
de líquid amniòtic
ebri fins al final
la màquina s’espatlla
no·t puc donar la mà